Ruta del vi Costers del Segre

Per poder sentir i copsar l’esperit d’un bon vi, s’ha de conèixer l’entorn on es cria. Per aquest motiu i abans d’entrar a la bodega, on un bon vi pot romandre anys abans de veure la llum, us convidem a fer una volta per l’entorn, per tal de trobar les arrels don sortiran les característiques que formen aquest vi.

Començarem per una visita  als Vilars d’Arbeca: la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca habitada durant 400 anys ( 750aC – 325 aC), està situada en una zona plana a uns 4 km de la població d’Arbeca a la comarca de les Garrigues. Construïda fa 2800 anys es única en el mont Ibèric català. 

Després d’aquesta visita ens desplaçarem fins el Castell de Verdú.

El castell de Verdú es un del edificis més emblemàtics de la Vila i va ser al seu voltant on s’aixecaren els carrer i les cases que avui formen la vila de Verdú. Ramon Berenguer I conquistà aquets territoris l’any 1055, i l’any 1072 varen passar a la família d’Arnau Company. D'aleshores ançà el castell ha anat passant de ma en ma practicament fins l’actualitat.

El castell de Verdú, que va constituir l’origen de la vila. Després de la funció defensiva durant el primers temps de la conquesta, va esdevenir la residència dels abats del monestir de Poblet que s’allotjaven al municipi. La fortalesa, que conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes, es va anar degradant amb el temps fins que l’Ajuntament de Verdú la va adquirir l’any 1988.

En època romana ja hi ha constància de vinyes a la zona de Verdú, atès que s'han trobat àmfores que al seu interior s'hi havia emmagatzemat vi. Temps després també podem constatar la importància que tingué la presència de Poblet al poble de Verdú (1227-1835). El monestir de Poblet exercí el seu control sobre les terres dedicades a la vinya atorgades a pagesos a mitges o arrendaments. A Verdú es creà el sindicat agrícola i la Secció del Celler, vi de molt bona qualitat, pel domini de la varietat macabeu. La vinya continua sent actualment el conreu més estès de la zona.

El contrast tèrmic del clima continental s'accentua amb una insolació elevada i una pluviositat escassa. Cada subzona presenta diferències climàtiques i de sòl, i paisatges que conjuguen muntanya i pla. Els negres de cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre encapçalen la diversitat de vins que s'hi elaboren. Potents, equilibrats i estructurats. Els blancs, són clàssics, elaborats amb macabeu, xarel·lo i parellada o moderns de chardonnay, sauvignon blanc o riesling. La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava.

Al voltant del 12 d'octubre es celebra cada any la festa de la Verema i el Vi amb una Mostra de Vins i Gastronomia on es pot comprar directament a totes les bodegues de Verdú i de la zona. 

El nostre itinerari continuarà cap a Vallbona de les Monges. Cenobi cistercenc femení més important de Catalunya fundat al s.XII.

El Monestir aviat irradià la seva vitalitat amb la fundació d’altres cenobis, entre els quals cal comptar Sant Hilari de Lleida, Bonrepós, a la Morera del Montsant, el Pedregal, prop del Talladell, la Bovera, al terme de Guimerà, la Saidia, de València i Valldonzella, a Barcelona, entre d’altres. Tota aquesta floració constitueix una prova de la força expansiva de l’espiritualitat de les monges.

Un celler interessant de visitar en aquesta població es L’olivera. Cooperativa que cultiva vinyes i oliveres elaborant vins i olis cercant d’expressar d’allà on venen. És una cooperativa d'integració social, que incorpora persones amb dificultats que participen activament en tot el procés. Creen vins com el Vallisbona 89 considerat com un dels millors vins de bodega. La Cooperativa produeix 7 tipus de vi blanc, un de negre, dos escumosos al estil cava i dos vins dolços, així com dues varietats d’oli. 

La següent parada la tenim a la seu Vella de Lleida. S'alça sobre un turó que porta el seu nom, des del qual es divisa tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta.

Un altre passa dins del recorregut per la DO Coster del Segre és el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, antiga abadia de canonges regida per l’orde de Sant agustí. Es al terme municipal d’Os de Balaguer a la comarca de la Noguera.

Des de ben antic al Monestir de les Avellanes s'hi ha cultivat la vinya, amb la qual es produïa el vi dels canonges. L'any 1910, en arribar els maristes, es trobaren les antigues vinyes i la bodega dels canonges. Des d'aquella data els germans maristes del Monestir de les Avellanes han continuat amb el conreu de la vinya.

N’ofereixen sis varietats dividides en dos grups : Tríada dels Canonges i Selectes de l’Abad.

En el primer grup tindríem: Negre del Monestir, Rosat del Monestir, Blanc del Monestir.

En el segon grup tindríem: Cabernet sauvignon, Merlot i Sauvignon blanc.

Finalment visitarem las Bodegues Raimat. El primer celler es va construir el 1918 per l'arquitecte modernista Rubió i Bellver. Una posterior ampliació,el 1988, a càrrec de Domingo Triay, va donar l'aspecte definitiu al celler.

Els seus vins més emblemàtics són el Raimat Vinya 27 Chardonnay i el Raimat Abadia. També elabora vins escumosos de qualitat, com ara el Raimat Gran Brut.